nàpols


2006

L’escriptor valencià Josep Piera va descriure a Nàpols com un Bellíssim cadàver barroc. “Nàpols no pot deixar de ser com és, ni ho necessita, justament és al mateix temps la seva gràcia i la seva desgràcia, la seva alegria i el seu drama, la seva encanteri i el seu mal. Nàpols és la vida, i la vida s’aprèn a viure com és. A Nàpols s’ha de saber entrar, i descobrir el viure, des del sentiment més autèntic, des de la raó emocionada … “

El passat viu actualment a Nàpols, i el present ho pretén millorar. Estic amb les paraules de Piera. Que no canvie res massa. Que les seues essències, sabors, i costums ancestrals siguen admeses com una renovació i no com un trasto vell, com ha passat en altres nuclis de la mediterrània. Haurà de ser així. Que aquest Bellíssim cadàver barroc deixe de ser el d’un tros de marbre mutilat, per ser més bell encara, i esdevenir un jove déu que mai mor.