He visitat les seues cases on viuen alguns grups, i he compartit amb elles i ells les seues tasques quotidianes de la llar i també he visitat Inma i Cristian que viuen al seu pis com a parella i he compartit menjar a casa de Maru i Ximo, tutors de Magda.

També he anat a fotografiar la gent que ha trobat un lloc de treball, una de les finalitats principals de Trèvol, a l’empresa on estan contractades i he acompanyat també les xiquetes i xiquets de l’àrea d’Infància del Projecte en les seues activitats diàries.

I, a poc a poc, han anat passant uns i altres pel meu estudi per retratar-los, a la meua manera, i també el personal tècnic, mares i pares, tutors i tutores, personal directiu, representants de la política, gent de la botiga Trèvol… com ho explique en el capítol Retrats del Trèvol.

He aprés molt estos dos anys de treball, perquè elles i ells m’han ensenyat molt. He aprés a veure la gent d’una altra manera, sense condescendència, d’igual a igual, cosa que, malauradament, la nostra societat on vivim no ens ho ensenya, ans al contrari, ho promociona.

El meu agraïment al Món Trèvol el vull fer palès amb estes fotografies fetes amb estima. Amb molta estima, defugint de qualsevol tècnica aplicada a les imatges que puga dramatitzar l’escena, perquè l’optimisme i l’esperança que es viu al Món Trèvol, s’ha de reflectir d’igual manera a cada fotografia.

I escolteu! No penseu que tot acaba ací. Encara em queda molt de Trèvol per viure.

Si vols conéixer els detalls del llibre catàleg que s’ha editat sobre aquest projecte punxa en aquest enllaç.