El retrat d’estudi és una de les disciplines fotogràfiques que més caracteritza la meua obra fotogràfica. La podrem veure completa a la darrera publicació de fa un parell de mesos, 720 retrats. Generalment, esta disciplina fotogràfica la realitze en blanc i negre, tot i que en esta vegada l’he feta amb color, i tinc un bon motiu. El blanc i negre, si fa no fa, sol dramatitzar qualsevol escena, independentment de la seua naturalesa. Atesa la temàtica que tenim entre mans, m’he estimat més fer els retrats en color, això sí, l’estètica és la mateixa que faig servir en els meus retrats en blanc i negre. La gent retratada vesteix de negre o d’algun color fosc, i el fons de l’enquadrament, també és negre. D’esta manera, fent un exercici de risc, pretenc que es genere una interacció model/espectador on només el rostre és l’important, defugint així de qualsevol teatralització, bé en l’escena fotogràfica, com en la indumentària de la persona retratada.

Al peu de cada fotografia sols figura el nom de pila de la persona retratada.

En esta col·lecció de retrats hi trobarem a les persones amb discapacitat del Trèvol, però també a l’equip tècnic, al directiu, a alguns tutors i tutores o mares i pares, a representants de la política relacionats amb la Fundació Trèvol, etc. Un bon mostreig del que seria la nostra societat. Totes i tots tenen el seu retrat amb les mateixes característiques, i totes i tots identificades només amb el seu nom. Si la missió del Trèvol és la integració de les persones amb discapacitat en la societat, què millor si tota la gent abans esmentada s’identifica només amb el seu nom davant l’espectador/a. D’esta manera s’elimina qualsevol ‘predisposició’ a identificar els models segons la seua condició perquè, atesa la màxima de Trèvol, totes i tots som iguals dins la nostra societat. Totes i tots, som societat.

Si vols conéixer els detalls del llibre catàleg que s’ha editat sobre aquest projecte punxa en aquest enllaç.