Etèria. La Quinta essència.

Creien els antics, que la Terra estava envoltada per una esfera de fluid vaporós, subtil, lleuger, delicat. Ho cridaven ÈTER.

Aquest fluid esfèric omplia tot l’espai amb moviments vibratoris que deixaven passar la llum i la calor. El eteri era per tant considerat, “alguna cosa fora d’aquest món”. Potser, només Xavier Mollà podia donar-li textura.

Etèria no és una mostra fotogràfica. És, un teixit. Mollà disposa les seves imatges en pro de la seva textura. Textura, del llatí “textura” que significa: teixit. En la seva distribució no hi ha barreja ni confrontació. No hi ha comparació, ni judicis. És el superb de la manera de mirar de Mollà. No limita. Nodreix. ET LLANÇA. És el dit que executa el moviment just perquè el teu cos experimente una mena de gravetat zero davant les seves fotografies. I sí, el que el teu ull puga arribar a veure, t’arribarà a tocar d’una manera o altra.

Del text original escrit per Montserrat Villanueva del Moral